Com una esponja - vas dir-me ahir al matí, i com una esponja m'hi sento, ara i aquí, certament, inflada amb un esfereïdor 72,8% d'aigua. Això sí: no sé si aquest tan alt percentatge de líquid et pertany a tu, o a mi. O als dos alhora. Perquè, si em deixes, faré servir aquell pronom tan bonic (i tan perillós) i m'atreviré a dir que, potser, tota aquesta quantitat de mar escumejanta comença a ser, una mica, d'un (i per a) NOSALTRES -- d'aquesta primera del plural que també exigeix (pidola) de trobar-hi temps verbals propis, i desinències i forces (!) i, sobretot, aquesta quarta per a la qual cal arrencar-nos els jo's a mossegades: de pells, de cuixes, d'esquenes i de llavis. Però en plural. Sempre en plural, ho has vist? (I un 72,8% de possibilitats in crescendo de fallar si intento destriar-me del mar que et sóc, ara mateix).

*