GRÀCIES a tots els que han fet possible aquests magnífics 32 dies on the road... Gràcies, Bòsnia, per les lliçons de Vida. Gràcies a l'Adriàtic per curar-me les ferides. Gràcies, Itàlia, per aquells magnífics cels. Gràcies, Eslòvenia, per la casualitat i els somriures. I gràcies, França, per no haver-me fet mal.
Gràcies a la meva família, als amics, a l'húngara que em va regalar galetes. Gràcies a la meva nova amiga holandesa per les nits amb llum d'espelma (thank you for the sun!). Gràcies a l'Irena pels petons (uvijek nakon toplih kisa). Gràcies a l'Ajna per les fotos, i al Nihad per tots els cafès. Gràcies al taxista de Rijeka. Als gitanos de Tuzla. Als belgues de l'hostal. Gràcies a la Jelena per la força (sada mogu bilo gdje, daj mi ruku: vodim te). I a l'Iva per les rutes. Gràcies al meu veí per totes les partides de cartes. I per ser i estar, sempre, aquí. Gràcies al meu pare... especialment. Gràcies a la família que em va acollir a Sarajevo, i a Ell, pel dinar i per aquell sopar on the top of the world. Gràcies per aquell festival de música i vida. Gràcies a la Lucija per l'oli d'oliva, i a l'Andrea per trencar totes les distàncies. Gràcies a la Tina i a l'Antonija, per demostrar-me que hi ha coses que no moren mai. Gràcies a la Pavla, per fer-me riure fins a saltar-me les llàgrimes. I gràcies a la meva mare... per deixar-me volar.
Hvala suncu dok krasi dan...
Hvala luni kad krade san...
Hvala more na blagosti...
Hvala vile i andjeli... hvala, HVALA.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada