No sé quin nivell de gosadia és aquest, però avui -avui que és 29 i falten dos mesos perquè jo faci 22 anys- he traduït un poema de Carles Miralles al croat. Auguro llarga vida a aquest camí. I somric, és clar.
(Mentrestant, sonava Cloudbusting com una penyora del que la V. m'ha fet ser, de les empentes que -sense voler- m'ha anat fent durant aquest darrer any. Gràcies, infinites, per tot.)
(Mentrestant, sonava Cloudbusting com una penyora del que la V. m'ha fet ser, de les empentes que -sense voler- m'ha anat fent durant aquest darrer any. Gràcies, infinites, per tot.)
Hi ha tardes, quan la vida
podria ser un sac clos
de solitud i de fosca,
que sols l’amor desfila el voraviu del sac
en aquest buit
que els dits del temps, profunds,
en l’espai treballaren: sense treva
en la penombra dolcíssima.
podria ser un sac clos
de solitud i de fosca,
que sols l’amor desfila el voraviu del sac
en aquest buit
que els dits del temps, profunds,
en l’espai treballaren: sense treva
en la penombra dolcíssima.
Nekih
popodneva, kada bi život
mogao biti zatvorena vreća
samoće i mraka,
samo ljubav otpleće porube vreće
u ovoj praznini
u kojoj prsti vremena, duboki,
ispletoše površinu: bez primirja
u slatkoj sjeni.
mogao biti zatvorena vreća
samoće i mraka,
samo ljubav otpleće porube vreće
u ovoj praznini
u kojoj prsti vremena, duboki,
ispletoše površinu: bez primirja
u slatkoj sjeni.
Fas bé d'augurar llarga vida a aquest camí, és imparable i (molt) valent.
ResponElimina*
"imparable", em sembla, és una mena de paraula-clau, en tot plegat. Imparable. No somrius, en pronunciar-ho?
Elimina(Gràcies, G. Em fas ser Gran.)
*
doncs pense que cap nivell de gosadia et ve gran. cap.
ResponEliminaJa ho saps, oi?, què en farem de totes aquelles preposicions? (Però reCORda que: aquí, sempre aquí!, una micona més...)
Elimina