Si ara mateix els catalans no tinguéssim un govern ofegat de maldecaps, perquè aquesta crisi ja se sap, ara se't mor el poble de gana, ara se't queden sense medicaments, i poguéssim estar tan ociosos com, posem per cas, les Corts de l'Aragó, potser també tindríem temps de jugar al Quimicefa de la legislació. A una servidora, per a explicar un cas que conec, quan estudiava li hauria fet il·lusió de derogar les lleis de la termodinàmica, perquè les confonia als exàmens i, a més, que coi: la Comunitat Física no tenia cap dret d'imposar-me com s'han de resoldre les qüestions de l'entropia a casa meva.

Aquest cas fa evident que no tothom hem nascut per revolucionar la ciència. I com que de genis només en surt un cada cinquanta anys, a la resta de mortals només ens queda reconèixer com a tal la llumenera a qui se li va acudir que podia rebatejar una llengua per il·legalitzar-la en un territori i així 'alliberar els seus parlants de la imposició de parlar allò que no parlen i de sentir allò que no senten'. Sens dubte, el rei de Suècia ja deu fer camí cap al Corredor Central per anar a donar-li en persona el Nobel de Filologia, si no de la Pau.

Marta Rojals, Watxiflei