2014

2014 són aurores boreals als canells i constel·lacions al pit. Com un far. 2014 és aquell vespre que em parlaves de llet i mel. 2014 és somriure amb l’Asija al Museumsquartier de Viena. I la calor de l’Alfama lisbonense. 2014 són els primers raigs de sol a la Sagrada Família. I les quaranta-tres maneres amb què haguessis pogut desfer-me la cua. 2014 és conèixer la Nino, que és un àngel. 2014 és deixar de tenir por als canvis. Rectifico: deixar de tenir tanta por als canvis. 2014 és veure’t desfeta un migdia i estimar-te encara més, encara millor. I un solo de Pau Vallvé amb looper al Teatret. 2014 són aquells estels fugaços a can Maçana que ara, per a mi, ets tu i la teva llum, Laura. 2014 és la meva vida en caixes. I aprendre que la vida no hi cap, a les caixes, i que ja està bé que sigui així. 2014 és tenir el cor vermell. I dir en veu alta que jo, la tristesa, la sento esclatar al pit i fa que se m’adormin els braços. 2014 és Cabo da Roca i l’Atlàntic estavellant-se’m horitzó enllà. És veure Dirty Dancing juntes un vespre perquè sí. I pensar que l’amor és allò de Nobody puts Baby in a corner. 2014 és el mar amb tu per primer cop, Maria. 2014 és Cortázar i Kundera. Aquella nit amb l’Aniol i l’Alba veient Joan Dausà a les festes de Gràcia. Molts rooibos. Publicar la tesina. 2014 ha estat el nostre millor any, Júlia, no trobes? 2014 és un “qué show!”, i veure sortir el sol (gairebé) cada dia. 2014 és obrir i tancar cercles i pensar que n’hi ha uns quants que queden sempre oberts (vidas que dejé cruzadas). 2014 és quan la Marta diu “que tendre”. És el meu pare a l’aeroport de Dubrovnik. Les abraçades de l’Ariadna (t’estimo i no sé viure sense tu). 2014 és estar orgullosa de l’Anna. Aprendre a esquiar. Fer molts pastissos. 2014 és la font màgica de la nit del 14 d’agost. 2014 són moltes, moltes postals. I fotos de fotomatón. 2014 és Brussel·les amb l’Eduard (gràcies!). Cantar “també sóc jo: ple de llum i de foscor” fins a esquerdar-se'm la veu. Ballar Chandelier amb la Coro i en Dani. 2014 és la Neus que sempre em salva. 2014 és dinar amb la Maria al Buenas Migas els dimecres. I després mirar llibres, sempre mirar llibres, amb tu. 2014 són els teus petons underground. Vetusta Morla al Low. La nostra primera òpera al Liceu. 2014 és no deixar de ballar. I aprendre que alle kunst ist erotisch. 2014 és robar totes les hores al rellotge. Enamorar-me del Prater de Viena. Alenar apnees. En Jaume i els Kojaks. Inventar-me les lletres de les cançons quan anem en cotxe. I que tu riguis. 2014 és no voler ser Isolda sinó el tèrbol filtre. És un esmorzar de princeses un matí de desembre. 2014 és fer anys al PopArb, d’imprevist. El dependent de Laie regalant-me el pòster de Reading is sexy. 2014 sou vosaltres dues duent-me la primavera des de l’est. El surrealisme absolut d'aquell cap de setmana de Vèrtex. 
I creure en la màgia, a despit de tot. 2014 és creure en la màgia, per sobre de tot.