Redempció

Hi ha un monstre dins meu que s'alimenta dels mals dies que encadeno, de les vegades que abaixo el cap perquè no sóc capaç d'aguantar una mirada, de quan em trenco i quan se'm neguen els ulls i tinc huracans de tristesa a la laringe. Hi ha un monstre dins meu que se'm menja per dins mentre jo faig bola per empassar. Hi ha un monstre dins meu que em diu que tinc cartutxeres, que el meu cul és massa gros, que el meu pubis és massa pelut, que la meva trena és massa llarga, que la pena no se m'acaba a l'horitzó. Hi ha un monstre dins meu i de vegades el món és només això, i mil espirals en eco. Sota la pell hi tinc un monstre que només calla quan la gana se m'arrapa a les entranyes, quan somico desconsolada, quan crido perquè ja he desaprès el parlar. Sota la pell hi tinc mil veus i només conec el silenci quan ja m'he des-humanitzat. 

I l'epifania: que tingui un monstre dins meu no em converteix en monstre. I m'ho he de creure... que no sóc jo, el monstre. Que jo no sóc un monstre.